Triangular intercultural de futbol 7 de l'ANC Vic

Continua

Tancarem el CIE

El 20 de juny volem fer una gran mobilització ciutadana per exigir el tancament dels CIE, i fer un pas endavant i aconseguir un posicionament significatiu del Parlament de Catalunya que obri la porta al procés que condueixi al tancament del Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona.

17h Bus llançadora: parada Bellvitge (L1).
Transport públic: bus 109 plaça Espanya, i bus 21 av. Paral·lel.
18h Carrer E, 40. Zona Franca, Barcelona.
+ info http://tancaremelcie.cat/convocatoria/

Continua

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

La IV Jornada de Sectorials ha fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.

Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”.

Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.

L’experiència de nous estats a Europa, 
el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional

Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.

Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danès sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més al nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.

Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativaReinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic. La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).

Sessió de Treball i conclusions

A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.

Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolíd’Administració Pública. A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.

El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranés úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Evaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.

Continua

Declaració contra la criminalització del sobiranisme i la immigració

La sectorial d’immigració de l’ANC, davant les declaracions fetes el passat dimecres 8 d’abril pel ministre espanyol de l’interior Jorge Fernández Díaz a Catalunya Ràdio, arran de la detenció d’una presumpta cèl·lula gihadista a Catalunya

Manifesta

El seu rebuig més categòric a la vinculació desafortunadament calculada del sobiranisme i la immigració amb el gihadisme.

Condemna

Qualsevol forma de terrorisme, religiós o institucional provingui de qui i d’on provingui.

Denuncia

Les maniobres dissuasives i intimidatòries perpetrades per l’estat espanyol contra membres de la comunitat catalana que exerceixen el seu dret legítim d’opinar sobre el futur del país per al qual mostren un sentiment lícit de pertinença, amb independència dels orígens. L’absoluta impunitat deliberadament consentida a les autoritats, determinats partits polítics i mitjans de comunicació espanyols en reiterades declaracions infames contra el procés de transició català, amb falses acusacions com a argument habitual.

Postula

El respecte més rigorós de les llibertats d’expressió, de manifestació i d’associació universalment protegides i defensades en les societats democràtiques i el dret internacional.

Apel·la

La ciutadania catalana a mantenir la calma en la fermesa i la perseverança en la lluita per al seu alliberament del sistema autonomista espanyol que l’escanya, l’asfixia negant sistemàticament la seva identitat construïda en segles d’inclusió i convivència pacífica; Als valors de la ciutadania única i plural tant preuats a Catalunya, garantia del seu enriquiment polític, social, cultural i productiu.

PER UN NOU ESTAT CATALÀ PLURAL I INCLUSIU 

NO A LA UTILITZACIÓ DEL FET MIGRATORI COM A ARMA PROPAGANDÍSTICA

NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE L’ISLAM

NO A L’OSTRACISME DE LA NACIÓ CATALANA EN PROCÉS DE TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

Continua

L'exclusió sanitària del RDL16/2012 no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques

Un estudi titulat Població potencialment exclosa de cobertura sanitària amb el Reial decret 16/2012 i les seves repercussions sanitàries: l'experiència des de la Catalunya Central, afirma que l'exclusió sanitària del RDL16/2012 no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques. A més, podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social.

Objectiu de l'estudi

Conèixer la proporció de població potencialment exclosa de cobertura sanitària a partir del Reial decret llei 16/2012. Descriure l'ús de serveis sanitaris, la distribució de patologia crònica i infecciosa i la despesa farmacèutica el 2012 de les persones excloses respecte a les que mantindrien la seva cobertura.

Participants i mesuraments principals 

Es van seleccionar les persones potencialment excloses a partir de l'aplicació del Reial decret llei 16/2012 i es van comparar amb les persones que mantindrien la seva cobertura sanitària aparellades de forma aleatòria per edat, sexe i servei d'atenció primària. La informació obtinguda va incloure l'ús de serveis sanitaris, la distribució de patologies cròniques i infeccioses i la despesa farmacèutica durant l'any 2012.

Resultats

Es van identificar 1.699 persones, el 0,53% del total de la població (51,4% homes), amb una mitjana d'edat de 34 anys (rang interquartílic, 28-43) potencialment excloses de cobertura sanitària. L'ús de serveis sanitaris, la morbiditat crònica registrada i la despesa farmacèutica durant l'any 2012 dels exclosos van ser inferiors als dels no exclosos (p <0,001). En canvi, la morbiditat infecciosa va ser superior en els exclosos (p <0,001).

Conclusions

Els resultats de l'estudi porten a pensar que aquesta mesura legislativa no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques. A més, podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social.

Font: Elsevier (1 de gener de 2015)

Continua

Festa de l'any nou Amazic

El dissabte 24 de gener se celebra la Festa de l'Any Nou Amazic, a la qual esteu totes i tots convidats.

Es parlarà de tot el nord d'Àfrica en un moment en què els contactes i la comunicació no dogmàtica entre una banda i l'altra de la Mediterrània són molt importants.

Continua

Formació del cens electoral dels estrangers residents a l'Estat espanyol per a les eleccions municipals de 24 de maig de 2015

A continuació us reproduïm, traduïda al català, la nota de premsa de l'Instituto Nacional de Estadística que tracta sobre la Formació del cens electoral dels estrangers residents a l'Estat espanyol per a les eleccions municipals de 24 de maig de 2015.

El 24 de maig del 2015 se celebraran eleccions municipals a Espanya. Hi podran votar els ciutadans residents a Espanya, majors d'edat el dia de la votació, que siguin nacionals de països de la Unió Europea o amb acords que els reconeguin aquest dret.

Per exercir el dret de sufragi és condició indispensable estar inscrit en el Cens Electoral vigent per a aquestes eleccions, que es forma amb les inscripcions en els padrons municipals referides al 30 de desembre de 2014 i s'amplia amb les inscripcions dels nacionals de països amb Acords en vigor en el termini establert en la normativa vigent.

Nacionals de països de la Unió Europea

Per a la inscripció en el Cens Electoral dels nacionals de països de la Unió Europea residents a Espanya cal emplenar una declaració formal de manifestació de voluntat d'exercir el dret de sufragi a Espanya en les eleccions municipals. La manifestació es pot presentar en els Ajuntaments en qualsevol moment, si bé perquè tingui efecte en les eleccions municipals de 2015 haurà de realitzar-se fins al 30 de desembre de 2014.

Per facilitar aquesta inscripció, l'Oficina del Cens Electoral remetrà, en els últims dies del mes d'octubre de 2014, una comunicació personalitzada per correu postal als ciutadans sense manifestació de voluntat declarada des de l'anterior enviament de cartes amb motiu de les eleccions municipals de 2011, que contindrà les dades prèviament impresos corresponents als seus empadronaments. Els que la rebin podran realitzar la manifestació per Internet si l'interessat disposa del seu Número d'identificació d'estranger (NIE) o per correu postal.

Nacionals de països amb Acords per a les eleccions municipals

En el cas dels nacionals de països amb acords que reconeguin el dret de sufragi en les eleccions municipals, es requereix realitzar la sol·licitud d'inscripció en el cens electoral per a les eleccions municipals i complir amb les altres condicions dels Acords.

Els països amb Acords en vigor actualment són Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinitat i Tobago. Aquesta relació podria ser ampliada amb altres països amb els que s'establissin futurs Acords.

Les condicions establertes per als nacionals de tots ells, amb l'excepció de Noruega, són:

• Estar en possessió de l'autorització de residència a Espanya.
• Haver residit a Espanya, legalment i ininterrompudament durant, almenys, els cinc anys anteriors a la seva sol·licitud d'inscripció en el cens electoral.
• Exerciran el dret de vot en el municipi de la seva residència habitual, en el padró hauran de figurar inscrits.
• La inscripció en el cens electoral d'estrangers residents a Espanya es farà a instància de part. Aquesta instància es presentarà en l'Ajuntament en el padró municipal figuri inscrit. El termini de presentació es fixarà per a cada elecció.

I les condicions fixades per als nacionals de Noruega són:

• Estar en possessió del corresponent permís de residència a Espanya. 
• Haver residit a Espanya, legalment i ininterrompudament, més de tres anys.
• Estar domiciliats en el municipi en el que els correspongui votar i figurar inscrits en el seu padró municipal.
• La inscripció en les llistes electorals d'estrangers residents a Espanya, requisit indispensable per poder exercir el dret de sufragi, es farà sempre a instància de part. Aquesta instància es presentarà a l'Ajuntament, en el padró municipal figurés inscrit. El termini de presentació es fixarà per a cada elecció.

Les sol·licituds d'inscripció en el cens electoral per a les eleccions municipals de 2015 es podran realitzar des de l'1 de desembre 2014 fins al 15 gener de 2015.

A més de poder presentar les sol·licituds als Ajuntaments, l'Oficina del Cens Electoral té previst remetre, en els últims dies del mes de novembre de 2014, una comunicació personalitzada per correu postal als ciutadans nacionals d'aquests països que reuneixin les condicions establertes en els acords respectius, amb les dades prèviament impresos corresponents als seus empadronaments. En aquests casos, les sol·licituds podran realitzar per Internet o per correu postal, en el termini establert.

Continua