dilluns, 18 de maig del 2015

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

La IV Jornada de Sectorials ha fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.
Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.
La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”.
Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.
L’experiència de nous estats a Europa, 
el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional
Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de VilawebVicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.
Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danès sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més al nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.
Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativaReinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic. La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).
Sessió de Treball i conclusions
A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.
Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolíd’Administració Pública. A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.
El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranés úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Evaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.