La Sala Beckett presenta el cicle ‘Mar de miralls’, sobre els fluxos de migració a la Mediterrània

Nador és un espectacle basat en la l’obra literària de Laila Karrouch, una escriptora catalana d’origen amazic.

La Sala Beckett de Barcelona proposa des del 23 de desembre fins al 5 de febrer ‘Mar de miralls. Fluxos de migració a la Mediterrània’. Es tracta d’un cicle que vol promoure la reflexió i el debat sobre aquest fenomen des d’un context obert i abordar-les de tots els vessants possibles: des d’una perspectiva tant artística com històrica, social i política. El programa inclou muntatges teatrals, testimonis en primera persona, col·loquis i exposicions, que han de servir per ampliar la mirada i per entendre millor la qüestió migratòria.

 Amb paruales de Toni Casares, director de la Sala Beckett, "A Europa, en aquests darrers anys, la qüestió migratòria ha esdevingut un dels assumptes culturals i socioeconòmics més importants de la política comuna. L’arribada a les ribes del nord de centenars de milers de persones que fugen de situacions de misèria i de guerra a les ribes del sud exigeix respostes operatives d’urgència. La Unió Europea -i els Estats que en formen part-, no només no han sabut donar-hi resposta sinó que a més han deixat que el fenomen esdevingui l’evidència d’un fracàs polític i moral sense precedents. La “vella Europa” topa de nou amb la flagrant contradicció de voler congeniar un model econòmic de capitalisme global amb la defensa i salvaguarda dels drets humans."

El cicle Mar de Miralls compta amb la col·laboració d'IEMed, Institut Europeu de la Mediterrània: "La Mediterrània ha estat sempre un mar pel qual han transitat pobles, cultures, viatjants i mercaders, persones que l’han travessat d’una riba a l’altra, nord i sud, est i oest, i han enriquit els pobles als quals arribaven amb els seus costums i sabers. Aquest tragí de persones en moviment és present a l’ADN d’aquest “mar blanc del mig”, com l’anomenen els àrabs, al voltant dels qual grans pobles han escrit la història del món."

La Sala Beckett dóna suport a la campanya Casa nostra, casa vostra, sumant-se a les activitats que hi ha previstes arreu del país i s’adhereix també a la campanya STOP Mare Mortum.

Calendari

• Del 23 de desembre al 8 de gener. Espectacle Odisseus a partir de l'Odissea d'Homer. Dramatúrgia: Pau Matas, Oriol Pla i Quimet. Pla Direcció: Quimet Pla Cia Teatre Tot Terreny Sala de dalt.
• Del 18 de gener al 5 de febrer, 30 minuts abans de les activitats del cicle. Exposició El fang d’Europa. Fotografies del col·lectiu RUIDO Photo. Sala d'assaig.
• Del 18 de gener al 5 de febrer. Espectacle De carenes al cel de Judith Pujol i Albert Boronat Direcció: Judith Pujol Cia Obskené (Cia Resident a Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia) Sala de baix.
• 19 de gener, 18:30h Xerrada Experiències des del terreny de la crisi de refugiats Amb Edu Ponces (RUIDO Photo) i un membre del grup de rescat d’emergències EREC Sala d'assaig
• 20 i 21 de gener, 19h Espectacle El rey del Gurugú de Ferran Joanmiquel Direcció: Ferran Joanmiquel Cos a cos teatre i La nave va Sala de dalt.
• 25 de gener, 18:30h Taula rodona Cultures híbrides i literatura “de frontera” Sala d'assaig 6.
• 26 de gener, de 15h a 20h Workshop Entre vivència i memòria Trobada entre refugiats, migrants i dramaturgs Sala d’assaig.
• 27 i 28 de gener, 19h Espectacle Nador a partir de l'obra literària de Laila Karrouch Dramatúrgia de Joan Roura i Anna Presegué Direcció: Joan Roura CorCia Teatre Sala de dalt.
• 29 de gener, 12h Taller infantil La història de la Nut A càrrec d’Irènia, jocs de pau Aula 3.
• 1 de febrer, 18:30h Taula rodona Respostes polítiques i ciutadanes a la tragèdia dels refugiats Sala d'assaig.
• 2 de febrer, 18:30h Taula rodona Cinema en moviment: diversitat cultural i creativitat transnacional Sala d'assaig.
• 3 i 4 de febrer, 19h Espectacle Sous la plage de Marc Villanueva i Gerard Valverde Direcció: Marc Villanueva Mir Amb Mohammad Bitari Sala de dalt.
• 3 de febrer, després de la funció Trobada amb Mohamed Bitari Periodista refugiat sirià, protagonista de l’espectacle Sous la Plage Sala de dalt.
• 5 de febrer, 12h Taller infantil Un viatge no triat A càrrec d’Irènia, jocs de pau Aula 3.

Continua

El Museu d'Història de Catalunya inaugura l'exposició "Del Marroc i de Catalunya. Memòria viva entre emigració i arrelament"

El Museu d’Història de Catalunya va inaugurar ahir l’exposició “Del Marroc i de Catalunya. Memòria viva entre emigració i arrelament”, que proposa un apropament al fenomen de l’emigració marroquina a Catalunya tot posant l’èmfasi en l’aportació d’aquest col·lectiu al desenvolupament econòmic, social i cultural del nostre país.

En una societat cada cop més diversa culturalment, més global i més interconnectada, el Museu d’Història de Catalunya vol, amb aquesta exposició, esdevenir, humilment, un instrument de memòria crítica de la nostra societat catalana, de mediació i democratització cultural i, alhora, de trobada i de diàleg intercultural.

L’exposició es podrà veure de manera gratuïta al Museu d’Història de Catalunya des del 23 de desembre fins al 19 de febrer i després s’oferirà en préstec a altres espais que la vulguin acollir, per tal que pugui viatjar a altres ciutats i pobles de Catalunya.

La mostra, de 250 m² aproximadament, ha estat comissariada per Jordi Moreras, antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Moreras, a més d’aportar la seva expertesa en aquests camps d’estudi, ha facilitat el contacte amb multitud d’individus i associacions que han contribuït a nodrir el contingut de la mostra i a enriquir-la amb el seu testimoni i, de vegades, també amb objectes personals. Així, a través de diferents audiovisuals, es coneixen les impressions i les vivències d’Abdelali El Aroudi (43 anys, Tarragona), professor universitari; de Hanane El Jazidi (29 anys, Mataró), analista d’informació; de Fatiha El Mouali (43 anys, Montornés del Vallès), mediadora intercultural; de Mustafa Yechou (46 anys, Ulldecona), obrer de la construcció; de Miriam Abad (21 anys, Figueres), estudiant de dret; de Mohamed El Youssofi (29 anys, Barcelona), economista; i d’altres.

Estructurada en tres àmbits (Presències, Experiències i Interaccions), reflexiona sobre les fases de Partir, Arribar; Arrelar i Retornar i sobre la quotidianitat del col·lectiu: com són els lligams afectius i d’amistat i les seves expressions rituals, quines divergències i prejudicis pateixen o la importància de l’associacionisme per a ells.

Mentre duri l’exposició al Museu, s’oferiran un seguit d’activitats relacionades amb la mostra. Per a les famílies, es proposa descobrir alguns contes clàssics i apropar-nos així a l’imaginari col·lectiu marroquí a través de la seva literatura oral. Els mateixos dies, 22 de gener i 19 de febrer, s’ofereix també un taller de tatuatges amb henna per a tots els públics que ens permetrà aquesta bella tradició mentre ens pinten les mans. I els de paladars més exòtics tindran l’oportunitat d’assistir a una xerrada sobre cuina marroquina, els costums i els plats principals que anirà acompanyada de degustació.

L’exposició

Quan es compleixen una cinquantena d’anys de l’emigració marroquina a Catalunya, esdevé oportú endinsar-nos en l’experiència d’un col·lectiu tan present i alhora tan desconegut com aquest. Aproximar-nos-hi ens permet obrir un espai de descoberta, d’aprenentatge, de reflexió, de debat, de sensibilització i de satisfacció.

Immigrants marroquins esperant a l’interior de l’estació de França a Barcelona l’any 1974. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’emigració del Marroc vers Catalunya es va iniciar fa ja més de mig segle. Aquesta mobilitat humana, que va començar a finals de la dècada dels seixanta del segle passat i ha perdurat fins avui de manera extensiva arreu del territori català, ha construït un lligam estable entre ambdues societats. Actualment, prop de tres-centes mil persones d’arrels marroquinocatalanes viuen a Catalunya, i una cinquena part d’elles ja han nascut en aquesta terra.
L’experiència migratòria ha configurat la memòria particular de moltes famílies d’origen marroquí, que han vist néixer i créixer aquí els seus fills, amb la qual cosa han transformat l’emigració en arrelament. Un arrelament que es troba en procés i que és resultat de la interacció i el contacte amb la societat catalana que, en major o menor grau, ha sabut oferir a aquest col·lectiu oportunitats per integrar-s’hi.

Continua

Vinguis d'on vinguis, apunta't a la República Catalana!

A la Sectorial d'Immigració estrenem nous flyers. Avui us els presentem.

Continua

Dia Internacional dels Drets Humans, “Donem llum als drets humans”

El dissabte 10 de desembre se celebra el Dia internacional dels Drets Humans. D'entre els actes que se celebraran aquest dia destaca la jornada de participació i sensibilització envers les persones migrades, que es farà a la plaça Universitat de Barcelona.

L’acció, organitzada per Casa nostra casa vostra, amb la col·laboració de diverses entitats, entre les quals la sectorial d'Immigració per la Independència, porta per lema “Donem llum als drets humans” i acabarà a les 18:30 h amb la representació d’un mosaic lluminós amb el logotip de la campanya. Per fer el dibuix, caldran centenars d’espelmes que es recolliran durant tot el dia. Per això, l’organització fa una crida a la ciutadania que assisteixi a la mobilització i que hi dugui les seves espelmes per encendre-les durant l’acció conjunta. La jornada vol “reivindicar els drets humans davant la vulneració constant i sistemàtica tant en relació a les persones refugiades com a les migrades, incomplint de manera flagrant el dret internacional”.

Des de les 11 h, a la plaça Universitat hi haurà un espai educatiu, estands de les entitats que donen suport a la campanya i un punt de projecció d’audiovisuals. Durant tot el dia, es faran activitats artístiques, culturals i reivindicatives.

Continua