divendres, 23 de desembre de 2016

El Museu d'Història de Catalunya inaugura l'exposició "Del Marroc i de Catalunya. Memòria viva entre emigració i arrelament"

El Museu d’Història de Catalunya va inaugurar ahir l’exposició “Del Marroc i de Catalunya. Memòria viva entre emigració i arrelament”, que proposa un apropament al fenomen de l’emigració marroquina a Catalunya tot posant l’èmfasi en l’aportació d’aquest col·lectiu al desenvolupament econòmic, social i cultural del nostre país.

En una societat cada cop més diversa culturalment, més global i més interconnectada, el Museu d’Història de Catalunya vol, amb aquesta exposició, esdevenir, humilment, un instrument de memòria crítica de la nostra societat catalana, de mediació i democratització cultural i, alhora, de trobada i de diàleg intercultural.

L’exposició es podrà veure de manera gratuïta al Museu d’Història de Catalunya des del 23 de desembre fins al 19 de febrer i després s’oferirà en préstec a altres espais que la vulguin acollir, per tal que pugui viatjar a altres ciutats i pobles de Catalunya.

La mostra, de 250 m2 aproximadament, ha estat comissariada per Jordi Moreras, antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Moreras, a més d’aportar la seva expertesa en aquests camps d’estudi, ha facilitat el contacte amb multitud d’individus i associacions que han contribuït a nodrir el contingut de la mostra i a enriquir-la amb el seu testimoni i, de vegades, també amb objectes personals. Així, a través de diferents audiovisuals, es coneixen les impressions i les vivències d’Abdelali El Aroudi (43 anys, Tarragona), professor universitari; de Hanane El Jazidi (29 anys, Mataró), analista d’informació; de Fatiha El Mouali (43 anys, Montornés del Vallès), mediadora intercultural; de Mustafa Yechou (46 anys, Ulldecona), obrer de la construcció; de Miriam Abad (21 anys, Figueres), estudiant de dret; de Mohamed El Youssofi (29 anys, Barcelona), economista; i d’altres.

Estructurada en tres àmbits (Presències, Experiències i Interaccions), reflexiona sobre les fases de Partir, Arribar; Arrelar i Retornar i sobre la quotidianitat del col·lectiu: com són els lligams afectius i d’amistat i les seves expressions rituals, quines divergències i prejudicis pateixen o la importància de l’associacionisme per a ells.

Mentre duri l’exposició al Museu, s’oferiran un seguit d’activitats relacionades amb la mostra. Per a les famílies, es proposa descobrir alguns contes clàssics i apropar-nos així a l’imaginari col·lectiu marroquí a través de la seva literatura oral. Els mateixos dies, 22 de gener i 19 de febrer, s’ofereix també un taller de tatuatges amb henna per a tots els públics que ens permetrà aquesta bella tradició mentre ens pinten les mans. I els de paladars més exòtics tindran l’oportunitat d’assistir a una xerrada sobre cuina marroquina, els costums i els plats principals que anirà acompanyada de degustació.

L’exposició

Quan es compleixen una cinquantena d’anys de l’emigració marroquina a Catalunya, esdevé oportú endinsar-nos en l’experiència d’un col·lectiu tan present i alhora tan desconegut com aquest. Aproximar-nos-hi ens permet obrir un espai de descoberta, d’aprenentatge, de reflexió, de debat, de sensibilització i de satisfacció.

Immigrants marroquins esperant a l’interior de l’estació de França a Barcelona l’any 1974. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’emigració del Marroc vers Catalunya es va iniciar fa ja més de mig segle. Aquesta mobilitat humana, que va començar a finals de la dècada dels seixanta del segle passat i ha perdurat fins avui de manera extensiva arreu del territori català, ha construït un lligam estable entre ambdues societats. Actualment, prop de tres-centes mil persones d’arrels marroquinocatalanes viuen a Catalunya, i una cinquena part d’elles ja han nascut en aquesta terra.
L’experiència migratòria ha configurat la memòria particular de moltes famílies d’origen marroquí, que han vist néixer i créixer aquí els seus fills, amb la qual cosa han transformat l’emigració en arrelament. Un arrelament que es troba en procés i que és resultat de la interacció i el contacte amb la societat catalana que, en major o menor grau, ha sabut oferir a aquest col·lectiu oportunitats per integrar-s’hi.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada