dijous, 27 de novembre del 2014

El Govern de Catalunya aprova el decret que regula els serveis d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya per promoure'n l'autonomia i la igualtat d'oportunitats

El Govern ha aprovat avui el decret que regula els serveis d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya amb l’objectiu de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats d’aquests col·lectius a través del coneixement de les llengües oficials, el funcionament de la societat d’acollida i el seu marc jurídic i laboral. El text desplega reglamentàriament la Llei d’acollida i dóna compliment a les competències que fixa l’article 138.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

En concret, el decret regula el servei de primera acollida, els programes d’acollida especialitzada, els informes d’estrangeria que emet la Generalitat en col·laboració amb els ajuntaments i determinades funcions professionals especialitzades en serveis d’acollida i d’integració de persones immigrades i retornades.

El servei de primera acollida inclou el conjunt d’accions i recursos que responen a les necessitats inicials de formació i d’informació dels usuaris. La Generalitat i els municipis han de garantir la prestació del servei, ja sigui de forma directa o externalitzat a través de convenis o fórmules anàlogues amb agents socials, professionals i entitats privades. Poden acollir-se a aquest servei les persones estrangeres immigrades, les que sol·licitin asil o protecció subsidiària, les refugiades, les apàtrides i les retornades per sobre de l’edat escolar obligatòria i degudament empadronades. Els ajuntaments que ho estimin oportú poden ampliar aquest servei a qualsevol altra persona que s’empadroni al municipi.

El reglament també preveu la possibilitat que les persones estrangeres i les apàtrides puguin accedir al servei de primera acollida a l’exterior, sempre que obtinguin una autorització de residència o d’estada a Catalunya superior als 90 dies. Aquesta opció serà en funció de la disponibilitat del servei, que podrà ser ofert en dependències de la Generalitat a l’estranger, en funció de les partides pressupostàries i de les necessitats de mà d’obra a Catalunya.

Certificat d’acollida

Pel que fa al servei de primera acollida, el decret aprovat especifica els continguts formatius i la metodologia que cal aplicar amb l’acompanyament i les sessions de benvinguda als usuaris. La formació inclou tres mòduls que cal acreditar per obtenir el certificat d’acollida, un document d’eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat, i també en els procediments d’estrangeria, d’adquisició de la nacionalitat i altres procediments, previstos a l’ordenament jurídic vigent.

La formació es considerarà realitzada quan s’acrediti l’assistència al 75 per cent de les hores de cadascun dels tres mòduls o el seu aprofitament. Els mòduls a acreditar són els següents:

  • Mòdul A: competències lingüístiques bàsiques en llengua catalana i en llengua castellana, amb un mínim de 90 hores de formació en cadascuna de les dues llengües oficials (el Consell General d’Aran establirà el nivell de competència d’aranès que calgui acreditar).
  • Mòdul B: coneixements laborals, mitjançant les accions del Servei d’Ocupació de Catalunya o per impartició directa del servei de primera acollida. Durada mínima de 15 hores.
  • Mòdul C: coneixement de la societat catalana i del seu marc jurídic. Durada mínima de 15 hores. 

 De forma prèvia a l’accés al mòdul A, el servei de primera acollida proposarà programes d’alfabetització als usuaris que ho requereixin, per exemple a través dels centres de formació d’adults o del programa “Lletres per a tothom”, que promou el Departament de Benestar Social i Família.

Situacions personals especials

El decret preveu que els prestadors del servei puguin acreditar la realització de la formació, fins i tot eximir-la, per a les persones que hagin assistit a un mínim de sessions i que pateixin dificultats especials, a causa de situacions personals, analfabetisme, discapacitat i similars. Aquestes situacions han d’implicar limitacions objectives i estar avalades per l’informe oficial corresponent dels serveis socials o mèdics que acrediti la impossibilitat de dur a terme les accions formatives.

En paral·lel, el reglament estableix que es poden reconèixer les competències dels usuaris del servei adquirides prèviament i per altres vies formatives, tant dins com fora de Catalunya. És a dir, la informació obtinguda i la formació acreditada en altres processos formatius poden servir per al reconeixement, total o parcial, de la formació necessària per a l’obtenció del certificat d’acollida.

Acollida especialitzada

D’acord amb el que estipula la Llei d’acollida, el decret regula els programes d’acollida especialitzada que es poden aprovar als àmbits propis del treball temporal, com les campanyes agràries, i als àmbits del retorn i l’emigració. Els programes han de fer referència, com a mínim, a la formació dels professionals perquè els destinataris rebin una atenció idònia, i a les accions formatives i informatives necessàries en l’àmbit sectorial corresponent.

Finalment, el reglament assenyala el sistema de funcionament i la validesa dels informes d’estrangeria que emet la Direcció General per a la Immigració, així com la seva correlació amb els certificats d’acollida. També fixa que el Govern ha d’impulsar processos de definició de funcions professionals vinculades als serveis d’acollida, així com convocatòries per dur a terme processos específics d’habilitació i acreditació de competències professionals i formatives de les persones que ja desenvolupen funcions d’acollida, mediació, interpretació i tècniques de polítiques migratòries. En aquest sentit, avança que els professionals del servei de primera acollida han d’acreditar coneixements de nivell C1 de llengua catalana i de llengua castellana i que han de tenir coneixements d’alguna de les llengües pròpies dels usuaris.

El món local ha participat activament en l’elaboració dels continguts del decret, que ha estat sotmès a diferents òrgans amb representació del món local, com ara la Taula de Ciutadania i Immigració i la Comissió de Govern Local. També ha estat objecte de dictamen per part del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Per garantir-ne un desplegament territorial complet, el Govern, a través de la Direcció General per a la Immigració, impulsarà instruments de coordinació i col·laboració amb els ens locals responsables, així com convenis i convocatòries públiques per finançar la prestació dels serveis d’acollida per a d’altres organitzacions i professionals.

Font: Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya (18/11/2014)


dijous, 13 de novembre del 2014

"Benvinguts al 9N", a "30 minuts"


El diumenge 16 de novembre TV3 emet el programa de 30 minuts "Benvinguts al 9N". Aquest documental especial reflecteix el 9-N a través de les mirades de tres ciutadans de fora de la comunitat autònoma de Catalunya: un jove graduat en Història per la Universitat d'Extremadura, un catedràtic de Dret Constitucional de Valladolid i un petit empresari tèxtil valencià. No representen cap organització ni cap col·lectiu, però tenen uns perfils ideològics compartits per àmplies capes de la ciutadania espanyola.

Una membre de la Sectorial d'Immigració de l'Assemblea Nacional Catalana, Anna Pérez, els fa de guia durant el cap de setmana del 8 i 9 de novembre: els porta a actes multitudinaris, els presenta personatges dels seus àmbits professionals amb els quals contrasten arguments i experiències i els acompanya a diversos llocs de votació.

Aquests observadors busquen respostes als seus dubtes sobre la legitimitat per convocar una consulta, el camí legal cap a l'autodeterminació o la independència, els antecedents històrics, les causes del creixement de les aspiracions independentistes i les conseqüències econòmiques d'una possible separació d'Espanya. En acabar la seva estada a Catalunya, reflexionen sobre les seves pròpies conviccions inicials després de les experiències d'un cap de setmana irrepetible.

diumenge, 2 de novembre del 2014

Vídeos de comunitats d'immigrants a Catalunya 9N

Un equip de voluntaris de l'Equip Audiovisual de l'ANC ha fet una sèrie de 14 vídeos amb membres de les comunitats més representatives d'immigrants a Catalunya a on parlen sobre el perquè volen la independència, perquè aniran a votar, i què demanen per al país nou.

Els protagonistes dels vídeos parlen amb l’idioma del seu país d’origen (hi ha subtítols en català). Alina Mierlus, de Rumania; Ana Zurra, de l’Uruguai; Asmaa Harti i Aziz Baha, del Marroc; Blandine Giraud, de França; Marie Kapretz, d’Alemanya; Omar Diatta, de Casamance; Xiao Miao Lin, de la Xina; Patrícia Duarte, del Paraguai; Naqash Javed, del Pakistan; Huanna Pinheiro, del Brasil; Mawa Ndiaye, del Senegal; Feargal Lee, d’Irlanda; i Yorgos Konstantinou, de Grècia, expliquen la seva visió de Catalunya i del procés sobiranista.