dimarts, 15 de setembre del 2015

Vine a la Festa de la diversitat cultural, a Terrassa el proper 20 de setembre

El proper 20 de setembre totes i tots sou convidats a la gran Festa de la Diversitat Cultural que organitza l'Assemblea Nacional Catalana. La festa se celebrarà a la Plaça de la Cultura de Terrassa de les 12 a les 19 hores. Hi hauran parlaments, actuacions musicals, jocs per als infants i les famílies, degustacions de begudes i d'aliments de diverses cultures del món i una fira d'entitats. L'acte és organitzat per les assemblees territorials del Vallès Occidental i compta amb el suport d'altres organitzacions, com ara Súmate, Sí amb Nosaltres i la Federació d'Associacions d'Immigrans del Vallès.
Per arribar a la Plaça de la Cultura podeu anar-hi, a més de amb transport privat, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (estació Nacions Unides).



diumenge, 13 de setembre del 2015

Declaració de l'Assemblea Nacional Catalana sobre immigració en la República Catalana

La sectorial d'immigració de l'ANC hem redactat aquesta declaració i, en nom de l'ANC a través de la plataforma Change.org, us demanem que us hi adheriu https://goo.gl/mw6DOW per tal que la República Catalana sigui plural i inclusiva i reflecteixi la diversitat cultural i d’orígens de la nostra societat. Per això us preguem que en féu la màxima difusió i les signeu, si s'escau, per tal de recollir el màxim suport possible. Presentarem el document a la Festa de la Diversitat Cultural que se celebrarà a la Plaça de la Cultura de Terrassa el diumenge dia 20 de setembre, des de mig matí fins a la tarda. Aquesta festa serà un acte intercultural amb presència d'entitats de persones immigrades del Vallès i de les entitats, associacions i plataformes signants del manifest. És important, per tant, que se signin abans del dia 20 de setembre, dia de la presentació. Féu-ho extensiu a tothom qui considereu.

Comissió d'Accions Sectorials
Assemblea Nacional Catalana

Declaració de l’Assemblea Nacional Catalana sobre immigració en la República Catalana
  • Catalunya és una terra d’acollida que hem decidit adoptar per a formar-ne part activa, de manera que els nostres problemes són de Catalunya, i els de Catalunya, nostres.
  • Alguns dels drets més bàsics que reclamem a l’estat espanyol ens han sigut contínuament denegats, igual que molts intents de Catalunya a trobar el seu encaix dins del sistema autonòmic espanyol.
  • Els nostres orígens ens diferencien, però la idiosincràsia pacífica, treballadora i acollidora del poble català ens uneix.
  • La nostra implicació en la creació de la República Catalana ens uneix per al nostre futur i el de tothom, el dels nostres fills, filles, nets i netes.
  • Tots serem socis fundadors del país que construïm, serem nacionals o ciutadans de primera sense distinció.
 i volem
  • Una Catalunya sense lleis repressives contra les persones immigrades, ni amb centres d’internament de caràcter penitenciari.
  • Viure en un país socialment més just, econòmicament més pròsper i culturalment més ric i ple, que la situació actual no ens permet ni viure ni projectar en el futur.
  • Participar a la creació d’una república catalana amb igualtat de drets, llibertats i deures per a tothom.
  • Una llei de ciutadania que consideri l’immigrat un ésser humà subjecte de dret i no només mà d'obra.
  • Un nou estat més just i inclusiu on no hi hauran ciutadans de primera i de segona en funció del seu origen.
Les bases complertes a http://bit.ly/1PMgTXt

dilluns, 31 d’agost del 2015

Acte per la diversitat, a Barcelona


El proper 4 de setembre se celebra a Barcelona un gran acte per la diversitat que comptarà amb les actuacions de Samba do Barna, Grup de Rumba, Jaward Amasich, Varali Bolywood i la Banda dels Amics, i els parlaments de Liz Castro (secretariat ANC), Àngel Colom (Nous Catalans), Saoka Kingolo (Sectorial Immigració ANC), Anna Surra (Sí amb nosaltres) i Elvira Duran. Toni Albà en serà el conductor.

Lloc: Plaça dels Àngels - MACBA (Barcelona)
Hora: 19 h.

dimecres, 29 de juliol del 2015

La immigració a Catalunya en xifres


L’últim butlletí monogràfic de la Direcció General per a la Immigració, del Departament de Benestar i Família, és dedicat a la situació laboral de la població estrangera que viu al Principat. S’hi analitzen el volum d’afiliats a la seguretat social, la desocupació registrada i els contractes signats a les oficines del SOC. L’informe es basa en uns quants indicadors, com ara l’Enquesta de Població Activa. Segons l’estudi, l’any passat hi havia 7.780.100 persones a Catalunya, de les quals 1.089.214 eren de nacionalitat estrangera. Això vol dir un 14,5% del total.

dijous, 16 de juliol del 2015

Manifest per unes candidatures inclusives respecte la immigració d'origen estranger


La Sectorial d'Immigració de l'ANC juntament amb l'associació Sí amb nosaltres ha fet un manifest per tal que els partits polítics sobiranistes que es presenten a les eleccions del 27S tinguin en compte la pluralitat de la societat catalana i incloguin en les seves llistes persones originàries d'altres països per tal que quedi reflectit el caràcter inclusiu de la república catalana que entre tots hem de construir. No importa quan s'hagi arribat a aquest país: tots en formem part i tots serem socis fundadors d'aquest país des del moment zero.

  • Una quarta part de la població catalana és formada de persones qui, considerant Catalunya una societat inclusiva i acollidora, hem decidit adoptar-la per a formar-ne part activa, fent nostres tant els seus actius com els seus problemes.
  • En el preàmbul del seu Estatut, Catalunya es defineix com a resultat positiu de moltes cultures i civilitzacions qui hi han passat i han deixat petjades, i que el poble català ha sabut adoptar i consolidar.
  • De la mateixa manera que des de Catalunya s’han frustrat molts intents de trobar l’encaix dins l’estat espanyol, també molts somnis d’encaix, des del respecte dels drets més bàsics de les persones immigrades, s’han frustrat per l’aplicació de normatives repressives i excloents del mateix sistema.
  • Les persones d’origen estranger que vivim a Catalunya, amb independència de les nostres procedències, compartim amb la resta dels ciutadans catalans la necessitat de viure en una societat socialment justa, econòmicament pròspera, culturalment rica i plena, que ara per ara no se’ns facilita.
  • Ja som molts que estem participant activament en la construcció d’una república catalana amb igualtat de deures i de responsabilitats que, malgrat les nostres diferències d’orígens, ens uneixen per al futur comú, el dels nostres fills i filles, néts i nétes.
Per aquestes raons reclamem per a la confecció de les candidatures a les properes eleccions del 27 de setembre:

  1. Una presència significativa de les persones immigrades a les llistes tan de la societat civil com dels partits polítics.
  2. Que aquesta presència no ha de ser simbòlica, ni respondre a criteris aritmètics de quotes establertes, sinó de manera natural, a la vàlua de cada candidat o candidata.
  3. Que les entitats i les persones actives dins els diferents àmbits de la immigració proposin en coneixement, les persones més indicades a incorporar en aquestes llistes.
  4. Que pel caràcter plebiscitari del proper 27S, els integrants de les llistes inclusives es comprometin a fonamentar indistintament les seves tasques en la premissa de la realitat demogràfica actual de Catalunya.
Immigració per la Independència (Sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana)
Sí amb nosaltres

dimarts, 16 de juny del 2015

dijous, 11 de juny del 2015

Tancarem el CIE


El 20 de juny volem fer una gran mobilització ciutadana per exigir el tancament dels CIE, i fer un pas endavant i aconseguir un posicionament significatiu del Parlament de Catalunya que obri la porta al procés que condueixi al tancament del Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona.

17h Bus llançadora: parada Bellvitge (L1).
Transport públic: bus 109 plaça Espanya, i bus 21 av. Paral·lel.
18h Carrer E, 40. Zona Franca, Barcelona.
+ info http://tancaremelcie.cat/convocatoria/

dilluns, 18 de maig del 2015

Les Sectorials de l’ANC enfilen el Debat Constituent de la futura República Catalana Independent

La IV Jornada de Sectorials ha fixat les bases de col·laboració amb la Convenció Constitucional

El debat constituent és protagonista de la nova fase del procés sobiranista i això havia de fer-se notar. Més d’un centenar de delegats en representació de 29 assemblees sectorials han celebrat la IV Jornada de Sectorials de l’ANC per posar en comú el fruit dels debats constituents, discutits i elaborats durant les darreres setmanes i que l’Equip de Coordinació Intersectorial de l’ANC (ECI) ha organitzat i dinamitzat.
Aquesta IV Jornada estava centrada en el “Debat Constituent per a la República Catalana Independent”, és a dir: assenyalar els eixos fonamentals per a una futura Constitució d’una Catalunya independent. Els debats s’han desenvolupat al llarg d’una intensa jornada matinal d’aquest dissabte primaveral 16 de maig al Recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.
La benvinguda als assistents ha anat a càrrec del coordinador de l’ECI, Josep Antolí, que ha assegurat que l’objectiu de la Jornada no és redactar cap nou projecte de Constitució, sinó “el de sumar propostes i aspectes de les nostres sectorials als 4 projectes constitucionals ja existents”.
Per la seva banda Josep Arranz, secretari de l’Equip de coordinació Intersectorial, ha remarcat que la participació de l’ANC en el debat constituent no fa sinó recollir allò que ja està en el carrer. “Catalunya, si per voluntat pròpia esdevé una nova nació independent, haurà de dotar-se d’una Constitució i d’unes normes de desenvolupament que li siguin pròpies. És a dir, Catalunya comptarà amb un marc jurídic d’aprofundiment de la democràcia en allò econòmic, polític i social”. Segons continua Arranz “per a les sectorials de l’ANC no és possible elaborar una constitució en el segle XXI sense la participació directa dels ciutadans, és necessari incentivar la participació del conjunt del poble i per això des de les diverses Sectorials que conformem l’ANC estem disposats a aportar el nostre treball en aquesta direcció”.
L’experiència de nous estats a Europa, 
el paper de Diplocat i la Convenció Constitucional
Previ als debats s’ha comptat amb tres intervencions de nivell que han suscitat una participació intensa i apassionada en el posterior col·loqui. El periodista i director de VilawebVicent Partal, ha amenitzat els membres de l’ANC sobre la formació de nous Estats amb algunes de les seves experiències com a corresponsal en els processos d’independència com a l’ex-república soviètica d’Estònia i el cas d’Eslovènia a començaments dels anys 90. Les seves experiències viscudes li han servit per a advertir als assistents a la Jornada que “la independència no és una Nit de Reis. És un procés lent, amb fites, que cal veure’l al cap dels anys per a comprovar que el país ha canviat com un mitjó”. I ha reblat: “És possible que algú no s’hagi adonat, però Catalunya ja hi està de ple en el procés cap a la independència”. També ha parlat del paper clau que exercirà Barcelona, Cap i Casal, en el reconeixement internacional del nou estat. “Barcelona té un pes econòmic i polític molt important a nivell internacional i hi ha massa interessos en joc com perquè les potències europees i internacionals no ens facin cas en el precís moment de la independència”. També ha dedicat la seva intervenció en destacar el valor del 9N en l’escena internacional on es va posar en evidència la feblesa de l’Estat espanyol a Catalunya on no va poder imposar la seva autoritat (tot i les sentències del TC i l’extraordinària i inhabitual presència policial). I en canvi el contrapés del comportament exemplarment cívic i l’impressionant nivell organitzatiu de la societat i de les institucions catalanes que foren vistes com a factor d’estabilitat.
Martí Estruch, responsable de comunicació internacional del Diplocat -el Consell de la diplomàcia pública de Catalunya- ha explicat durant la seva intervenció la importància de la internacionalització d’un procés d’independència d’un nou estat, per a assegurar que a Catalunya, “els resultats comencen a ser mesurables”, posant com a exemple recent el Debat celebrat al Parlament danès sobre la independència de Catalunya.
Estruch ha mantingut que per a que algú et reconegui, abans és necessari que et conegui. I en essència això és el que està fent Diplocat arreu del món amb Jornades acadèmiques, contactes al més al nivell amb els principals mitjans de comunicació internacionals i corresponsals del món, treballant de manera coordinada institucions privades de tot tipus -l’ANC entre elles-, agents socials i Govern.
Finalment, Jordi Rich ha pres la paraula. Rich és membre promotor de la Convenció Constitucional i de la qual emana la iniciativaReinicia Catalunya des d’on també es pretén fomentar el debat constitucional recollint aportacions d’entitats, d’experts i del territori i per la qual cosa disposarà del suport d’una web per on canalitzar el debat. Reinicia, a finals de mes, farà la seva presentació en societat. El sobiranisme civil ja fa mesos que impulsa la discussió sobre com ha de ser el nou estat. S’han redactat diversos esborranys d’una eventual Constitució catalana, i aquesta nova iniciativa aixoplugarà la discussió constituent. En la plataforma hi són presents entitats independentistes i també altres que, malgrat no ser-ho, donen suport al procés d’un nou estat. La Convenció Constitucional impulsa un procés de deliberació de la Constitució que és definit com un procés participatiu i radicalment democràtic. La Convenció Constitucional vetllarà perquè el procés de redacció de la Constitució catalana es desenvolupi com a mínim en tres fases: una de “participativa”, amb el debat ciutadà, una segona de “representativa” conjunta entre parlamentaris i representants de la societat civil i una darrera etapa de “ratificació” a través d’un referèndum vinculant.
Rich ha versat sobre les parts que ha de tenir una Constitució, les més importants i bàsiques: Definir quin és el subjecte que exerceix la sobirania: el Parlament o el Poble. D’on es desprenen dos grans models: el parlamentari (anglosaxó) o el participatiu o democràcia semi-directa (suís). Els Drets individuals i col·lectius. Així com el repartiment i el control del Poder (divisió de poders). També ha remarcat la importància del sistema electoral, donat que mai és neutre. Conforma majories i l’estabilitat d’un país pot dependre del seu sistema electoral. Tant important com és definir el sistema d’elecció dels representants públics, també ho hauria de ser el disposar d’un sistema de revocabilitat que poques legislacions contemplen. Igualment important és definir el tipus de sistema executiu: presidencialista o semi-presidencialista (una variant del qual és la monarquia parlamentaria) o el conegut com a Directorial o de consens (sistema col·legial en que el Parlament elegeix l’executiu i reflexa la seva diversitat).
Sessió de Treball i conclusions
A mig matí s’ha procedit a la constitució de cinc taules de treball per grups per a posar en comú el fruit dels diferents debats fets durant les setmanes anteriors i elaboració de les conclusions genèriques que seran ara recollides i sintetitzades per l’Equip de Coordinació Intersectorial i enviades a la iniciativa Reinicia per a la seva canalització i aportació al debat. Un debat que a la cloenda de la Jornada s’ha deixat ben clar que aquesta d’avui només era el començament d’un llarg i intens procés deliberatiu i participatiu que cal aprofundir al màxim.
Els grups de sectorials formats han estat: Ciutadania, coordinat per Martha Moreo de la Sectorial d’Immigrants, Benestar, coordinat per Maria Rosa Güell de Sanitat, Economia i Territori, coordinat per David Ros d’Economistes, Cultura,coordinat per Josep Solé de Cultura i Administració, coordinat per Josep Antolíd’Administració Pública. A cada grup hi han participat en l’elaboració de propostes diverses sectorials.
El gruix de les conclusions s’han centrat en aportacions referents als Drets de ciutadania i a l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives, a un Estat al servei de la persona i la col·lectivitat. Dret a una vida digna: serveis socials, alimentació, habitatge, ingressos econòmics mínims, educació i salut universals. A la nacionalitat. A la socialització de l’espai públic com a àmbit de foment de la participació ciutadana. Protecció i prevenció contra les discriminacions i la desigualtat. Dret al treball i defensa d’un lloc de treball digne com a base per aconseguir el bé comú de les persones. Defensa dels valors republicans i democràtics com a base de la dignitat i la llibertat de la persona. Dret a l’accés a la Cultura en igualtat de condicions, considerant aquesta com un dret social de tot ciutadà al mateix nivell que l’educació, l’habitatge o la salut. L’esport com a foment de valors com la cohesió social. Garantir la recerca i la llibertat de càtedra. Debat entre neutralitat de l’estat respecte el fet religiós vs laïcitat. Escola catalana i en català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Català i aranés úniques llengües oficials. Un model únic d’ocupació pública per a totes les administracions (una sola escola de l’administració pública, un sol catàleg de treball…) Evaluació continua del servei, transparència de l’administració. Tot ciutadà ha d’arribar a conèixer què es fa amb els recursos i els diners públics. I una direcció pública professional a través dels propis mèrits no subjecte als canvis dels polítics de torn.

divendres, 10 d’abril del 2015

Declaració contra la criminalització del sobiranisme i la immigració

La sectorial d’immigració de l’ANC, davant les declaracions fetes el passat dimecres 8 d’abril pel ministre espanyol de l’interior Jorge Fernández Díaz a Catalunya Ràdio, arran de la detenció d’una presumpta cèl·lula gihadista a Catalunya

Manifesta

El seu rebuig més categòric a la vinculació desafortunadament calculada del sobiranisme i la immigració amb el gihadisme.

Condemna

Qualsevol forma de terrorisme, religiós o institucional provingui de qui i d’on provingui.

Denuncia

Les maniobres dissuasives i intimidatòries perpetrades per l’estat espanyol contra membres de la comunitat catalana que exerceixen el seu dret legítim d’opinar sobre el futur del país per al qual mostren un sentiment lícit de pertinença, amb independència dels orígens. L’absoluta impunitat deliberadament consentida a les autoritats, determinats partits polítics i mitjans de comunicació espanyols en reiterades declaracions infames contra el procés de transició català, amb falses acusacions com a argument habitual.

Postula

El respecte més rigorós de les llibertats d’expressió, de manifestació i d’associació universalment protegides i defensades en les societats democràtiques i el dret internacional.

Apel·la

La ciutadania catalana a mantenir la calma en la fermesa i la perseverança en la lluita per al seu alliberament del sistema autonomista espanyol que l’escanya, l’asfixia negant sistemàticament la seva identitat construïda en segles d’inclusió i convivència pacífica; Als valors de la ciutadania única i plural tant preuats a Catalunya, garantia del seu enriquiment polític, social, cultural i productiu.

PER UN NOU ESTAT CATALÀ PLURAL I INCLUSIU 
NO A LA UTILITZACIÓ DEL FET MIGRATORI COM A ARMA PROPAGANDÍSTICA
NO A LA CRIMINALITZACIÓ DE L’ISLAM
NO A L’OSTRACISME DE LA NACIÓ CATALANA EN PROCÉS DE TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

dimecres, 28 de gener del 2015

L'exclusió sanitària del RDL16/2012 no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques

Un estudi titulat Població potencialment exclosa de cobertura sanitària amb el Reial decret 16/2012 i les seves repercussions sanitàries: l'experiència des de la Catalunya Central, afirma que l'exclusió sanitària del RDL16/2012 no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques. A més, podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social.

Objectiu de l'estudi

Conèixer la proporció de població potencialment exclosa de cobertura sanitària a partir del Reial decret llei 16/2012. Descriure l'ús de serveis sanitaris, la distribució de patologia crònica i infecciosa i la despesa farmacèutica el 2012 de les persones excloses respecte a les que mantindrien la seva cobertura.

Participants i mesuraments principals 

Es van seleccionar les persones potencialment excloses a partir de l'aplicació del Reial decret llei 16/2012 i es van comparar amb les persones que mantindrien la seva cobertura sanitària aparellades de forma aleatòria per edat, sexe i servei d'atenció primària. La informació obtinguda va incloure l'ús de serveis sanitaris, la distribució de patologies cròniques i infeccioses i la despesa farmacèutica durant l'any 2012.

Resultats

Es van identificar 1.699 persones, el 0,53% del total de la població (51,4% homes), amb una mitjana d'edat de 34 anys (rang interquartílic, 28-43) potencialment excloses de cobertura sanitària. L'ús de serveis sanitaris, la morbiditat crònica registrada i la despesa farmacèutica durant l'any 2012 dels exclosos van ser inferiors als dels no exclosos (p <0,001). En canvi, la morbiditat infecciosa va ser superior en els exclosos (p <0,001).

Conclusions

Els resultats de l'estudi porten a pensar que aquesta mesura legislativa no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques. A més, podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social.

Font: Elsevier (1 de gener de 2015)

dimarts, 20 de gener del 2015

Festa de l'any nou Amazic


El dissabte 24 de gener se celebra la Festa de l'Any Nou Amazic, a la qual esteu totes i tots convidats.

Es parlarà de tot el nord d'Àfrica en un moment en què els contactes i la comunicació no dogmàtica entre una banda i l'altra de la Mediterrània són molt importants.