dissabte, 28 de gener del 2017

Robert Masih substituirà Santi Vidal com a senador

Robert Masih Nahar substituirà el fins ara senador d'Esquerra Republicana Santi Vidal, que aquest ahir va presentar la seva renúncia voluntària a l'acta. Masih era el primer suplent del jutge a les llistes d'Esquerra Republicana pel 26-J per Barcelona.

 Masih va néixer el 1974 a Gurdaspur (Panjab, Índia) i és membre fundador i director/vicepresident de la Federació Catalana de Criquet. És jugador, promotor d'aquest esport i el representant del criquet català al comitè internacional. Masih és llicenciat en Ciències químiques i parla sis idiomes: català, castellà, anglès, hindi, penjabi i italià.

 Va arribar a Barcelona el 2005 i està vinculat a Esquerra Republicana des del 2012. Va ser candidat a les eleccions municipals el 2015 i també es va presentar a les darreres eleccions al Senat com a suplent.

També treballa en temes relacionats amb la immigració i la integració i, de fet, forma part de la sectorial de Ciutadania i Migracions del partit. Ha organitzat esdeveniments culturals i esportius juntament amb l'ambaixada de l'Índia i té una àmplia experiència en gestió i administració d'entitats esportives i culturals.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies posa en marxa el Programa Català de Refugi

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies -a través de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania-, ha començat aquest mes de gener el desplegament d’un Programa Català propi d’atenció a les persones refugiades. Aquest programa representa un canvi de model respecte al programa estatal d’acollida i s’orienta, d’una banda, a atendre les necessitats bàsiques de les persones acollides i, de l’altra, a ajudar-los a assolir una independència social i laboral que els faciliti l’exercici de la plena ciutadania.

El Programa Català de Refugi (PCR) es desenvolupa en col·laboració amb la ciutadania, la societat civil i el món local. En el seu disseny s’han pres com a referents les millors experiències internacionals en materia d’integració sociolaboral (com les desplegades al Canadà, el Quebec o Islàndia) i també l’experiència acumulada a Catalunya en qüestions de mentoria social amb joves ex-tutelats, persones grans o immigrants.

Al Programa poden acollir-se les persones refugiades que hagin acabat el programa estatal sense haver assolit una autonomia personal suficient tot i que excepcionalment, s’atendran també les persones refugiades que hagin deixat el programa estatal per altres raons justificades i que es trobin en situació d’exclusió social. Els beneficiaris han d’estar empadronats a Catalunya i han d’haver tingut ingressos anuals per sota de la Renda Mínima d’Inserció en els 12 mesos anteriors.

Cadascuna de les persones beneficiàries hauran de comprometre’s a seguir un Pla Individual d’Activitat que fomenti la seva autonomia i que se centrarà en tres grans eixos: l’aprenentatge de la llengua, l’orientació i inserció laboral i la participació social.

Aquest Programa inclou un ajut econòmic, que atorgarà el Govern a través d’una convocatòria pública, i que servirá per per garantir les necessitats bàsiques: habitatge, subministraments, alimentació, roba, medicines, higiene personal i les despeses derivades de l’escolarització obligatòria.

La cobertura económica durarà un màxim de 12 mesos, revisables cada 3 mesos. En funció de l’avaluació trimestral, es podrà marxar del programa si la persona refugiada ha assolit ja el nivell d’autonomia suficient (feina, llengua, vinculació amb l’entorn)o bé si no compleix els compromisos del Pla Individual d’Activitat o fa un mal ús dels recursos econòmics rebuts.

Les persones refugiades es comprometen a aprendre les llengües catalana i castellana, seguir les activitats d’orientació, formació i inserció laboral del Programa i participar en activitats del Pla que li ajudin a establir vincles socials amb les persones i entitats del seu entorn.

Aquestes persones rebran el suport d’un grup de 3 a 5 mentors, el Grup d’Acollida, que les ajudarà a fer gestions, planificarà amb ells les activitats del Pla i a tirar-les endavant, els facilitarà la tasca d’establir vincles amb el seu entorn.i les acompanyarà en el seu procés d’aprenentatge logístic i de recerca de feina.

Els mentors se seleccionaran a través del portal de tràmits GenCat (treballiaferssocials.gencat.cat/programarefugi). Les persones escollides hauran de de seguir un curs de formació específica i superar-lo així com una .entrevista personal que avaluï la seva idoneïtat. Per fer de mentores calen persones amb empatia i dinamisme, habilitat per relacionar-se amb persones diferents i potenciar les habilitats dels altres així com disposició a escoltar, orientar i donar suport. Hauran de comprometre’s a dedicar entre 2 i 4 hores setmanals durant un any a l’atenció a aquestes persones.

El Programa Català de Refugi també implicarà les entitats socials- que donaran suport als mentors dels grups d’acollida- i als ens locals (ajuntaments i consells comarcals) –que faran l’avaluació del Pla Individual d’Activitat-. El programa será supervisat per la Junta de Refugi, un òrgan participat per l’administració, les entitats socials i persones de reconegut prestigi.

El procés de posada en marxa del Programa Català de Refugi començarà el proper rmes de febrer amb el procés de crida, selección i formació dels mentors, d’una banda, i la convocatoria per seleccionar les persones refugiades, de l’altra. Tots dos procesos confluirán entre els propers mesos de maig i juny per iniciar el procés de mentoria.

Complir amb el deure legal i humanitari d’acollir persones refugiades

El Programa Català de Refugi es basa en la voluntat de la Generalitat de complir amb el deure “legal i humanitari” d’acollir les persones refugiades. Legal, per donar compliment als acords internacionals que l’Estat espanyol ha subscrit en aquesta matèria. I humanitari, per ajudar les persones que fugen de la persecució en els seus països i arrisquen la seva vida per a arribar a Europa.

El Govern de la Generalitat vol, d’aquesta manera, entre les quals reforçar el compromís de Catalunya com a país democràtic, cobrir les mancances del programa estatal, desplegar el marc competencial i jurídic i el Pla de Protecció Internacional de Catalunya.

La clau principal de l’èxit del Programa català de Refugi és substituir l’excessiva càrrega burocràtica del programa estatal per l’avaluació de resultats. Trimestralment, les persones refugiades avaluaran amb el seu Ajuntament el desenvolupament del Pla Individual d’Activitats.

A més, la política restrictiva de l’Estat espanyol dificulta el compliment del compromís del Govern i el Parlament de Catalunya d’acollir 4.500 persones el més aviat possible.

L’any passat, a Catalunya es va pasar de 28 persones acollides en el programa estatal a 470, gràcies a la recerca de places que s’ha fet des de la Generalitat, els ajuntaments i les entitats.Aquest treball conjunt fa que Catalunya pugui oferir a dia d’avui 1.250 places en 45 municipis diferents.

Paral·lelament, el Govern de Catalunya ha demanat a l’Estat que obri la frontera a 271 casos de persones especialment vulnerables que han estat detectats als camps de refugiats amb la col·laboració de les entitats catalanes que hi treballen. La Generalitat també demana que s’obri a l’arribada de joves universitaris que ara estan a camps de refugiats i que podrien reprendre a Catalunya la seva formació acadèmica interrompuda per la guerra.

La Generalitat ha proposat a l’Estat que s’engegui un ‘Pla Hivern’ coordinadament amb tots els territoris de l’Estat que permeti acelerar elc ompliment dels compromisos adquirits amb Europa en l’acollida a refugiats.

dijous, 12 de gener del 2017

Una cinquantena d’artistes cantaran a favor de l’acollida al Gran Concert per a les Persones Refugiades del Palau Sant Jordi

La campanya per l’acollida Casa nostra, casa vostra reunirà una cinquantena dels artistes més destacats del país al Gran Concert per a les Persones Refugiades, que es farà el dissabte 11 de febrer al Palau Sant Jordi de Barcelona. Tots els beneficis que s’obtinguin del concert es destinaran a projectes d’organitzacions que treballen en migració i refugi a Catalunya o als països d’origen o de trànsit.

Els artistes que participaran al Gran Concert per a les Persones Refugiades són: Txarango; Antonio Orozco; Lluís Llach i Sílvia Bel; Manolo García; Macaco; Sílvia Pérez Cruz, Sopa de Cabra; Amaral; Los chichos; Roger Mas; Paco Ibañez; Joan Dausà; Marina Rossell; Ismael Serrano; Aziza Brahim; Barcelona Gipsy Balkan Orchestra; Feras Almalat; Cheb Balowsky; 1st African Gospel Choir; Peripatètics de Merlí; Colla Vella dels Xiquets de Valls; Minyons de Terrassa; Castellers de Vilafranca; Colla Jove de Tarragona; Orquestra Simfònica de l'ESMUC; Coral Carmina; Manu Guix; Companyia Elèctrica Dharma; Santi Balmes; Gossos; Jofre Bardagí; Feras Almalat; Gemma Humet; Judit Neddermann; Sílvia Comas; Núria Graham; Pemi Fortuny; Lucrecia; Gertrudis; Lax'n'Busto; Bonobos; Itaca Band; La Sra. Tomasa; Clara Peya; Guillem Roma; Oriol Barri; Joan Masdeu; Sara Pi; Edna i Kathy Say; Anna Roig; Andrea Motis; Elena Gadel i Ivette Nadal.

Casa nostra, casa vostra es reserva algunes sorpreses grosses per incorporar al cartell en els pròxims dies.

L’espectacle es fa amb la direcció artística de Casa nostra, casa vostra, la direcció escènica de La Fura dels Baus, la producció del Primavera Sound i la col·laboració de Canet Rock.

El relat del viatge d’una persona refugiada

El Gran Concert per a les Persones refugiades relatarà la vida d’una persona que cerca refugi, i els tres blocs de l’espectacle correspondran amb les tres parts del seu viatge: l’origen, que és la guerra, la destrucció o la misèria; el trajecte, que és el perill dels mars i les fronteres, i l’arribada, que sovint acaba comportant aturar la vida en un camp de refugiats.

Per filar aquest relat, pujaran a l’escenari combinacions artístiques inèdites i inesperades que no es desvetllaran fins la mateixa nit del concert, i hi haurà moments que arribaran per sorpresa i que passaran a la història.

diumenge, 25 de desembre del 2016

La Sala Beckett presenta el cicle ‘Mar de miralls’, sobre els fluxos de migració a la Mediterrània

Nador és un espectacle basat en la l’obra literària de Laila Karrouch, una escriptora catalana d’origen amazic.
La Sala Beckett de Barcelona proposa des del 23 de desembre fins al 5 de febrer ‘Mar de miralls. Fluxos de migració a la Mediterrània’. Es tracta d’un cicle que vol promoure la reflexió i el debat sobre aquest fenomen des d’un context obert i abordar-les de tots els vessants possibles: des d’una perspectiva tant artística com històrica, social i política. El programa inclou muntatges teatrals, testimonis en primera persona, col·loquis i exposicions, que han de servir per ampliar la mirada i per entendre millor la qüestió migratòria.

 Amb paruales de Toni Casares, director de la Sala Beckett, "A Europa, en aquests darrers anys, la qüestió migratòria ha esdevingut un dels assumptes culturals i socioeconòmics més importants de la política comuna. L’arribada a les ribes del nord de centenars de milers de persones que fugen de situacions de misèria i de guerra a les ribes del sud exigeix respostes operatives d’urgència. La Unió Europea -i els Estats que en formen part-, no només no han sabut donar-hi resposta sinó que a més han deixat que el fenomen esdevingui l’evidència d’un fracàs polític i moral sense precedents. La “vella Europa” topa de nou amb la flagrant contradicció de voler congeniar un model econòmic de capitalisme global amb la defensa i salvaguarda dels drets humans."

El cicle Mar de Miralls compta amb la col·laboració d'IEMed, Institut Europeu de la Mediterrània: "La Mediterrània ha estat sempre un mar pel qual han transitat pobles, cultures, viatjants i mercaders, persones que l’han travessat d’una riba a l’altra, nord i sud, est i oest, i han enriquit els pobles als quals arribaven amb els seus costums i sabers. Aquest tragí de persones en moviment és present a l’ADN d’aquest “mar blanc del mig”, com l’anomenen els àrabs, al voltant dels qual grans pobles han escrit la història del món."

La Sala Beckett dóna suport a la campanya Casa nostra, casa vostra, sumant-se a les activitats que hi ha previstes arreu del país i s’adhereix també a la campanya STOP Mare Mortum.

Calendari

  • Del 23 de desembre al 8 de gener. Espectacle Odisseus a partir de l'Odissea d'Homer. Dramatúrgia: Pau Matas, Oriol Pla i Quimet. Pla Direcció: Quimet Pla Cia Teatre Tot Terreny Sala de dalt.
  • Del 18 de gener al 5 de febrer, 30 minuts abans de les activitats del cicle. Exposició El fang d’Europa. Fotografies del col·lectiu RUIDO Photo. Sala d'assaig.
  • Del 18 de gener al 5 de febrer. Espectacle De carenes al cel de Judith Pujol i Albert Boronat Direcció: Judith Pujol Cia Obskené (Cia Resident a Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia) Sala de baix.
  • 19 de gener, 18:30h Xerrada Experiències des del terreny de la crisi de refugiats Amb Edu Ponces (RUIDO Photo) i un membre del grup de rescat d’emergències EREC Sala d'assaig
  • 20 i 21 de gener, 19h Espectacle El rey del Gurugú de Ferran Joanmiquel Direcció: Ferran Joanmiquel Cos a cos teatre i La nave va Sala de dalt.
  • 25 de gener, 18:30h Taula rodona Cultures híbrides i literatura “de frontera” Sala d'assaig 6.
  • 26 de gener, de 15h a 20h Workshop Entre vivència i memòria Trobada entre refugiats, migrants i dramaturgs Sala d’assaig.
  • 27 i 28 de gener, 19h Espectacle Nador a partir de l'obra literària de Laila Karrouch Dramatúrgia de Joan Roura i Anna Presegué Direcció: Joan Roura CorCia Teatre Sala de dalt.
  • 29 de gener, 12h Taller infantil La història de la Nut A càrrec d’Irènia, jocs de pau Aula 3.
  • 1 de febrer, 18:30h Taula rodona Respostes polítiques i ciutadanes a la tragèdia dels refugiats Sala d'assaig.
  • 2 de febrer, 18:30h Taula rodona Cinema en moviment: diversitat cultural i creativitat transnacional Sala d'assaig.
  • 3 i 4 de febrer, 19h Espectacle Sous la plage de Marc Villanueva i Gerard Valverde Direcció: Marc Villanueva Mir Amb Mohammad Bitari Sala de dalt.
  • 3 de febrer, després de la funció Trobada amb Mohamed Bitari Periodista refugiat sirià, protagonista de l’espectacle Sous la Plage Sala de dalt.
  • 5 de febrer, 12h Taller infantil Un viatge no triat A càrrec d’Irènia, jocs de pau Aula 3.

divendres, 23 de desembre del 2016

El Museu d'Història de Catalunya inaugura l'exposició "Del Marroc i de Catalunya. Memòria viva entre emigració i arrelament"

El Museu d’Història de Catalunya va inaugurar ahir l’exposició “Del Marroc i de Catalunya. Memòria viva entre emigració i arrelament”, que proposa un apropament al fenomen de l’emigració marroquina a Catalunya tot posant l’èmfasi en l’aportació d’aquest col·lectiu al desenvolupament econòmic, social i cultural del nostre país.

En una societat cada cop més diversa culturalment, més global i més interconnectada, el Museu d’Història de Catalunya vol, amb aquesta exposició, esdevenir, humilment, un instrument de memòria crítica de la nostra societat catalana, de mediació i democratització cultural i, alhora, de trobada i de diàleg intercultural.

L’exposició es podrà veure de manera gratuïta al Museu d’Història de Catalunya des del 23 de desembre fins al 19 de febrer i després s’oferirà en préstec a altres espais que la vulguin acollir, per tal que pugui viatjar a altres ciutats i pobles de Catalunya.

La mostra, de 250 m2 aproximadament, ha estat comissariada per Jordi Moreras, antropòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Moreras, a més d’aportar la seva expertesa en aquests camps d’estudi, ha facilitat el contacte amb multitud d’individus i associacions que han contribuït a nodrir el contingut de la mostra i a enriquir-la amb el seu testimoni i, de vegades, també amb objectes personals. Així, a través de diferents audiovisuals, es coneixen les impressions i les vivències d’Abdelali El Aroudi (43 anys, Tarragona), professor universitari; de Hanane El Jazidi (29 anys, Mataró), analista d’informació; de Fatiha El Mouali (43 anys, Montornés del Vallès), mediadora intercultural; de Mustafa Yechou (46 anys, Ulldecona), obrer de la construcció; de Miriam Abad (21 anys, Figueres), estudiant de dret; de Mohamed El Youssofi (29 anys, Barcelona), economista; i d’altres.

Estructurada en tres àmbits (Presències, Experiències i Interaccions), reflexiona sobre les fases de Partir, Arribar; Arrelar i Retornar i sobre la quotidianitat del col·lectiu: com són els lligams afectius i d’amistat i les seves expressions rituals, quines divergències i prejudicis pateixen o la importància de l’associacionisme per a ells.

Mentre duri l’exposició al Museu, s’oferiran un seguit d’activitats relacionades amb la mostra. Per a les famílies, es proposa descobrir alguns contes clàssics i apropar-nos així a l’imaginari col·lectiu marroquí a través de la seva literatura oral. Els mateixos dies, 22 de gener i 19 de febrer, s’ofereix també un taller de tatuatges amb henna per a tots els públics que ens permetrà aquesta bella tradició mentre ens pinten les mans. I els de paladars més exòtics tindran l’oportunitat d’assistir a una xerrada sobre cuina marroquina, els costums i els plats principals que anirà acompanyada de degustació.

L’exposició

Quan es compleixen una cinquantena d’anys de l’emigració marroquina a Catalunya, esdevé oportú endinsar-nos en l’experiència d’un col·lectiu tan present i alhora tan desconegut com aquest. Aproximar-nos-hi ens permet obrir un espai de descoberta, d’aprenentatge, de reflexió, de debat, de sensibilització i de satisfacció.

Immigrants marroquins esperant a l’interior de l’estació de França a Barcelona l’any 1974. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L’emigració del Marroc vers Catalunya es va iniciar fa ja més de mig segle. Aquesta mobilitat humana, que va començar a finals de la dècada dels seixanta del segle passat i ha perdurat fins avui de manera extensiva arreu del territori català, ha construït un lligam estable entre ambdues societats. Actualment, prop de tres-centes mil persones d’arrels marroquinocatalanes viuen a Catalunya, i una cinquena part d’elles ja han nascut en aquesta terra.
L’experiència migratòria ha configurat la memòria particular de moltes famílies d’origen marroquí, que han vist néixer i créixer aquí els seus fills, amb la qual cosa han transformat l’emigració en arrelament. Un arrelament que es troba en procés i que és resultat de la interacció i el contacte amb la societat catalana que, en major o menor grau, ha sabut oferir a aquest col·lectiu oportunitats per integrar-s’hi.

dijous, 15 de desembre del 2016


divendres, 9 de desembre del 2016

Dia Internacional dels Drets Humans, “Donem llum als drets humans”

El dissabte 10 de desembre se celebra el Dia internacional dels Drets Humans. D'entre els actes que se celebraran aquest dia destaca la jornada de participació i sensibilització envers les persones migrades, que es farà a la plaça Universitat de Barcelona.

L’acció, organitzada per Casa nostra casa vostra, amb la col·laboració de diverses entitats, entre les quals la sectorial d'Immigració per la Independència, porta per lema “Donem llum als drets humans” i acabarà a les 18:30 h amb la representació d’un mosaic lluminós amb el logotip de la campanya. Per fer el dibuix, caldran centenars d’espelmes que es recolliran durant tot el dia. Per això, l’organització fa una crida a la ciutadania que assisteixi a la mobilització i que hi dugui les seves espelmes per encendre-les durant l’acció conjunta. La jornada vol “reivindicar els drets humans davant la vulneració constant i sistemàtica tant en relació a les persones refugiades com a les migrades, incomplint de manera flagrant el dret internacional”.

Des de les 11 h, a la plaça Universitat hi haurà un espai educatiu, estands de les entitats que donen suport a la campanya i un punt de projecció d’audiovisuals. Durant tot el dia, es faran activitats artístiques, culturals i reivindicatives.